Mai 192012
 

Una imatge cada cop més popular, per repetida, a qualsevol ciutat i poble de Catalunya és la d’una persona gran o jove, home o dona enfilada a la boca d’un contenidor d’escombraries, mirant de trobar-hi alguna cosa que es pugui aprofitar, vendre o menjar.

Aquesta imatge és ben real i crec que tothom l’hem pogut veure més d’un cop els darrers mesos.  Però si passem de la realitat evident al sentit figurat (tot i que també força real), tots nosaltres, tots els catalans, som aquesta persona que regira els contenidors per trobar com tirar endavant, perquè Catalunya ja té el nivell de credibilitat sota mínims i els bons de la Generalitat ja tenen la qualificació de bons escombraria.

És a dir, ja podem anar oblidant aquella Catalunya rica i plena d’altres temps, si més no per a la major part de la població, perquè sempre hi ha qui en treu profit, i molt.

Crec que és el moment de donar les gràcies a tots els governs, i a tots els governants, un per un, que ens han portat on som i que tenen el dubtós mèrit d’haver fet miques la credibilitat i el prestigi internacionals del nostre país, gràcies a les seves magnífiques mesures econòmiques i a les seves imparables retallades.  Moltes gràcies, senyors i senyores governants (presidents, consellers, alcaldes…).  Els actuals i els recents, perquè un nivell tan alt de desprestigi no s’aconsegueix en quatre dies.

I l’única resposta que ens ofereixen, ara mateix, els nostres dignes representants, és fer volar coloms amb propostes impossibles o escampar les culpes cap a aquells de qui en són vassalls.  Mentrestant, nosaltres seguirem remenant aquest gran contenidor que ha esdevingut Catalunya, intentant de trobar-hi alguna mínima esperança, mentre ells se’ns miren des de la seva còmoda tribuna i ens segueixen escapçant el futur.

css.php