març 292013
 

Divendres Sant, un dels dos dies que cada any ens recorden que és possible viure sense premsa (de paper).  I dic jo:  us imagineu que avui, a banda de no haver premsa escrita no hi hagués notícies?  Us imagineu que, ni que només fos durant unes hores, no sabéssim res de la prima de risc, de la crisi, del creixement de l’atur, dels desnonaments, dels lladres de gua blanc, de les guerres africanes, dels impagaments, dels atacs a la llengua, dels polítics que només persegueixen un titular…

Costa d’imaginar, però estic convençut que un dia, només un dia, sense aquesta primera matèria de la informació nostra de cada dia, seria una alenada d’aire fresc impagable, que canviaria a millor la nostra rutina, perquè informació i felicitat no sempre van de la mà.

Però no cal patir.  A  banda de la premsa de paper sempre ens queda la televisió, la ràdio, internet… i aquests no descansen mai.  Qui sí que descansa, avui, són totes aquelles persones que s’ocupen que cada matí tinguem un diari que llegir.  Des d’aquells que recullen la informació i l’editen, fins a aquells que ens la posen a la barra del bar on fem un cafè, o al prestatge d’un quiosc.  Tot ells, si més no avui, sí que podran descansar.

css.php