Mar 012013
 

Entremig de casos i més casos de corrupció que, per sort, van sortint a la llum, crec que n’hi ha dos que s’emporten la palma:  Millet i Bárcenas.  Cert que no tenen res a veure, d’entrada.  O potser sí?

Fèlix Millet és  fill d’una d’aquelles famílies barcelonines de tota la vida, que sempre ha estat ben present en el teixit burgès de la societat benestant.  Justament per aquest origen, la seva influència va arribar a tota mena de partits i institucions del país, sense distinció, i justament per això costa imaginar una condemna que, si tot el que es va apuntant es confirma, hauria de ser molt important.

Per la seva banda, Luís Bárcenas presenta un perfil més “modern”.  Andalús de neixement, va estudiar a la Universitat Pontifícia de Comillas i va fer carrera prop de la política de la mà d’un nebot de Manuel Fraga.  Més enllà dels seus escàndols en la seva època d’escalador, sembla que va fer fortuna especulant i amb inversions immobiliàries mentre, sospitosament, anava fent forat als cercles de poder del PP.

La gran diferència entre tots dos casos -perquè pel que fa al seu afany de lucre i de poder no són gaire diferents- rau en aquella frase que afirma que de ruc i de senyor s’ha de venir de mena.  I és que costa imaginar Millet fent segons quins gestos digitals amb què ens ha obsequiat no fa gaire Bárcenas, o ni tan sols insinuant d’apuntar-se per cobrar l’atur.  Estafant el seu consogre amb la boda de la filla sí, però això només son diners, oi? I no discutirem per una cosa tan vulgar.  Només faltaria.

Encara hi ha classes, i encara hi ha garrulos.  Caldrà veure si també hi ha diferències quan tot plegat surti dels tribunals.  I aquí és on se’m presenten més dubtes i molt em temo que tant l’un com l’altre se’n sortiran tan panxos, perquè sembla molt el que poden arribar a dir i destapar, i moltes les persones que es podrien veure retratades.  I aquesta és, en realitat, la seva gran defensa, i no la dels seus advocats.

css.php