març 132013
 

Va dir el Rei Joan Carles, en un dels seus soporífers i  absolutament previsibles missatges de Nadal, tot referint-se al seu gendre Urdangarin, que calia evitar les conductes no exemplars.  Bon farol.

I dic “farol” perquè caldria demanar-li si li sembla una conducta exemplar això d’arreglar, amb càrrec als pressupostos de la Casa Reial (altrament dit “diners dels ciutadans”) la finca La Angorrilla, perquè s’hi pugués instal.lar, quan li calgués, la princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amb qui -diuen les males llengües- sa majestat va tenir una relació més que afectuosa.

Sembla que la impoluta imatge de la Casa Reial, amb el seu titular al capdavant, i amb tota la parentela al darrere, està en caiguda lliure des de fa anys.  Ara resultarà que no tot és tan net com ens van vendre i que la corona, com ha estat sempre al llarg dels segles, no és cap altra cosa que una via directa a l’enriquiment i al poder, per més que es miri de tapar la realitat per tots els mitjans (jurídics, polítics, mediàtics…) possibles.

No aniria sent hora d’arraconar, d’un cop per tots, tots aquests privilegis i aquestes estructures tan anacròniques i tan difícils de pair, especialment en temps de crisi?  Jo diria que sí.  Sense cap dubte.  Així, entre altres avantatges, tothom es podria ambolicar amb qui li vingués de gust, sense haver de patir per allò del bon exemple, perquè s’hauria perdut la idea d’autoritat.  De màxima autoritat, de fet.  I sense posar mà als diners de tothom.

De moment, l’exemplaritat de la conducta ja no sembla argument de res, ni vàlid per convèncer a ningú, i menys si és cert tot això que aquí s’explica.

css.php