març 212013
 

Els actes de la cerimònia d’entronització de Jorge Mario Bergoglio com a pontífex ens han deixat una bona colecció d’imatges dignes de comentar.  A mi, la que més m’ha sobtat és la profussió de mantellines als caps de les dones.  Aquesta imatge, de fet, m’ha fet recordar aquelles velles pel.lícules familiars de 8 mm de fa més de quaranta anys, en què les sortides d’una missa retrataves un seguit de dones treient-se i plegant amb cura les preceptives mantellines negres.

Al costat de les mantellines, els uniformes militars, les insígnies i les medalles, com en el cas del Príncep d’Astúries.  Reconec que em segueix fent angúnia la combinació d’uniformes militars i de sotanes.  Potser és que els temps en què aquesta barreja ens va ofegar fins a límits impensables encara és massa present entre nosaltres.

Algú dirà que sòn coses del protocol vaticà.  No ho sé, perquè no el conec.  Però el que sí que sé és que la cancellera Angela Merkel no portava mantellina, ni tampoc la presidenta Dilma Rousseff, per exemple.  Per tant, això que les dones s’hagin de cobrir el cap no és res que no es pugui evitar sense més complicacions.  Si es vol, evidentment.

A propòsit de tot plegat, dues preguntes:

– Com s’harmonitzen les crides del nou Papa a l’austeritat i a la pau amb els vestits militars?  No oblidem que allà on intervenen els exèrcits, allà on s’imposa la guerra, la pobresa i la missèria es fan norma.

– Quina diferència hi ha entre les mantellines catòliques, tan respectades pel que sembla, i  els mocadors islàmics, tan denostats?

Mantellines, medalles i sotanes, mala combinació.

css.php