març 062013
 

L’any 2007, els germans Coen ens presentaven la seva pel.lícula “No country for old men” (“No és país per a vells”).  Ara, uns pocs anys més tard, descobrim que aquest tampoc no és país per a vells.  Bé, de fet, no és país per a vells, ni per a joves, ni per a nens, ni per a aturats, ni per a dones que treballen, ni per a emprenedors, ni per a estudiants, ni per a malalts, ni per a paletes, ni per a creadors, ni per a investigadors, ni per a universitaris, ni per a botiguers, ni per a músics, ni per a estalviadors, ni per a perruqueres, ni per a hipotecats, ni per a immigrants, ni per a idealistes, ni per a venedors de cotxes, ni per a innovadors, ni per a feministes, ni per a electricistes, ni per a fabricants de res, ni per a periodistes, ni per a aquells que estimen la llibertat, ni per a divorciats, ni per a demòcrates, ni per a escriptors, ni per a mares solteres, ni per a actors, ni per…  i podeu seguir afegint el que us sembli, que hi ha molt on triar.

En canvi, aquest sí que és un magnífic país per a polítics mediocres, per a capellans i bisbes, per a militars, per a reis i nobles, per a homòfobs, per a grans empresaris, per a pederastes, per a colpistes, per a futbolistes d’elit, per a especuladors, per a proxenetes, per a jubilats europeus acomodats, i per a poca cosa més.

És urgent fer un canvi de rumb radical, perquè el nostre futur només passa per allunyar-nos d’aquesta realitat.  Per allunyar-nos d’aquest país per a ningú.  O per a uns pocs.

css.php