març 192013
 

Muriel Casals, presidenta d’Omnium Cultural.  Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.  Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.  Tres dones que darrerament estan tenint un gran protagonisme social al nostre país, per diferents motius.

No són les úniques, evidentment.  N’hi ha moltes més, de dones capdavanteres en diferents organitzacions, però de vegades ens calen alguns exemples singulars per entendre que és possible fer les coses d’una manera diferent.  En aquesta ocasió, enmig d’una societat clarament masclista, regida per polítics, empresaris i banquers homes (o dones que assumeixen com a propi el rol masculí), és tota una alenada d’aire fresc i d’esperança comptar amb dones capaces de deixar la seva empremta i d’aportar nou estil.

Cert que no estan soles, i que molts homes i dones darrere seu fan possibles fites que fins no fa gaire no podíem gairebé ni inaginar;  però elles són la cara, elles són la comunicació i elles són la imatge amb què reconeixem els respectius idearis.

Personalment, crec  més en les possibilitats dels projectes que defensen totes tres que en les paraules de tants homes amb discursos vells i caducs.  Crec que els canvis, fins i tot els més transcendentals, són possibles, a partir del lideratge de dones com aquestes.  Perquè els grans canvis socials exigeixen grans canvis de líders i grans canvis de maneres de fer.  I aquest segle XXI viurà molts d’aquest canvis en femení -n’estic convençut-, i per aquí vindran les autèntiques transformacions, no els canvis cosmètics de mascles que ens fan retrocedir decades senceres, malgrat els intents de silenciar les seves veus.  No ho oblidem.

css.php