març 022013
 

Les mesures econòmiques del diferents governs, especialment les que suposen retallades als serveis més bàsics, maten.  Així de senzill.

Els desnonaments estan provocant suïcidis.  I el copagament sanitari, que moltes persones deixin de prendre medicacions que necessiten per seguir vivint.  Negar l’evidència és un exercici de mesquinesa intolerable per a qualsevol responsable polític.  El darrer exemple el tenim en les declaracions de la ministra Mato:  “No hay una sola persona que esté dejando de tomar medicamentos por razones económicas”.  La ministra, senzillament, menteix.  Com ja és pràctica habitual del seu govern, de fet.

Fins quan hem de seguir tolerant aquesta barreja de mentida, burla i agressió mortal?  Potser va sent hora de pensar a crear una associació de familiars de víctimes dels desnonaments o de víctimes del copagament sanitari.  Estaria bé comprovar la sensibilitat dels companys de partit de Mato respecte a aquestes autèntiques víctimes del terrorisme institucional.

Per cert, exactament el mateix es podria traslladar als responsables (públics però també privats) catalans, perquè les seves polítiques en aquestes matèries no són gaire diferents.  Més encara: com podem qualificar la tolerància amb determinats impagaments? M’atreviria a apuntar que d’insult i vexació als més febles.

Potser no és tan mala idea la dels afectats per la hipoteca, i ja va sent hora de posar noms i cognoms als responsables d’aquestes morts, treient-los de la impunitat que els confereixen les institucions.

És molt trist, i molt cruel, haver de seguir parlant de morts amb empara legal tot just quan fa anys de l’assassinat de Puig Antich.

css.php