març 122013
 

Dissabte passat, amb motiu de la celebració del Concurs Internacional de Música Maria Canals, es van situar 16 pianos de cua en llocs públics de Barcelona perquè, tothom que vulgués, els pogués tocar.

Durant la informació televisiva que en va fer TV3, un jove intèrpret d’aquest instrument afirmava que va ser posar els pianos i van sortir pianistes de sota les pedres.  I aquesta, potser, hauria de ser la clau de volta de les polítiques culturals:  habilitar espais, estructures, on es puguin desenvolupar els creadors i mostrar les seves obres.

Aquesta crisi que patim ens ha dut retallades importants, especialment a les línies de subvencions.  Estic convençut que, en matèria cultural, massa sovint, les subvencions han fet més mal que bé, sobretot des de la persepectiva del desenvolupament del talent i de la creativitat.

Potser cal prendre nota i començar a plantar pianos on es puguin demostrar les capacitats -en totes les arts i en totes les disciplines.  Potser així també sortiran creadors de sota de les pedres, i no personatges subvencionats que només saben tirar del carro de la cultura oficial, sempre encotillada i mediocre.

Reivindiquem allò que va dir Arquimedes fa molt segles:  “doneu-me un punt de suport, i mouré el món”.

css.php