març 152013
 

Fins ara havíem vist que la Constitució es pot manipular, en funció dels interessos partidistes, de manera que esdevingui, alhora, veritat absoluta que no es pot ni qüestionar i arma contra qualsevol intent de plantejar el reconeixement dels drets de Catalunya o dels seus ciutadans.

Però ara sabem una cosa més:  la Constitució també legitima el franquisme, les seves estructures i les seves maneres de fer i de pensar.  Això és exactament el que ha posat de manifest  un advocat que defensa un parell de nazis, amb unes declaracions absolutament intolerables en qualsevol societat democràtica, davant d’un silenci tan eloquent com còmplice i de la impassibilitat més absoluta dels poders de l’Estat.

Aquest silenci no pot ser altra cosa que connivència amb les paraules d’aquest advocat, tant pel que fa a la consideració que li mereixen el captaires, com a la interpretació que fa de la Carta Magna.

Com es pot callar davant d’algú capaç d’afirmar que els captaires no són persones humanes, sinó càncers de la societat, o que la mendicitat no està recollida en la Constitució?  Doncs callen.  Callen tots.  Sense cap pudor.  Autoritats judicials incloses, evidentment.

Algú encara es pensa que tenim cap possibilitat de sobreviure sota aquest marc legal?  Aqusta és la veritat de la política espanyola;  la dels nostàlgics de la dictadura feixista.  Potser no es podia esperar altra cosa d’un règim nascut del propi franquisme.  Ni de la seva norma màxima.

css.php