març 182013
 

Una de les coses que els fa més gràcia als polítics és donar fets els titulars als mitjans.  Imagino que ells mateixos, o els seus assessors de comunicació pensen que així controlen el que apareixerà escrit i es garantenixen un espai als diaris.

Aquesta autèntica dèria per marcar el ritme de la informació fa que, de tant en tant, es deixin anar i acabin escopint autèntiques bajanades.  De tota manera, la casualitat fa que, alguna vegada, aquestes bajanades coincideixin en un mateix espai, en tota una demostració de la frivolitat amb què els nostres polítics són capaços de tractar qualsevol drama.  Sense anar més lluny, dissabte podíem trobar, en una mateixa plana d’un diari digital:

La censura d’Amical de Mauthausen a les declaracions de Rodríguez Ibarra comparant el nazisme amb el nacionalisme català (una de tantes, en aquesta línia).

– Un article sobre l’ús de l’expressió “enterrar en calç viva” com a argument d’oposició política.

– El paral.lelisme entre Catalunya i Kosovo que va fer Sénz de Santamaria, com si Kosovo no fos el resultat (i en bona part la víctima) d’una cruel guerra amb Sèrbia.

Un autèntic mostruari de despropòsits verbals i la demostració més clara de l’absoluta insensibilitat de determinats polítics respecte al patiment humà.  Una frivolització en tota regla del dolor aliè per aconseguir un misserable titular, a cop de gracietes i ocurrències.

Caldria no oblidar els noms d’aquells que exhibeixen tanta inhumanitat, quan arribin eleccions.

 

css.php