Mai 022011
 

Si algú encara podia creure en la democràcia espanyola, ahir, el seu Tribunal Suprem va dictar la sentència definitiva a qualsevol rastre de credibilitat prohibint la presentació de llistes independentistes a les eleccions municipals a Euskadi.

Remarco:  prohibint la presentació de llistes independentistes, perquè no ens trobem davant de la il.legalització d’un partit (pràctica ja prou qüestionable des de la raó democràtica), ens trobem davant la prohibició de concórrer a unes eleccions de partits amb una enorme i inqüestionable tradició democràtica i que han format durant molt anys molt difícils, part del Govern Basc.

Punt final.  Ser independentista, a Espanya, és delicte condemnat amb el silenci i amb la negació dels drets polítics i socials bàsics.  Euskadi és el primer lloc on aixó s’ha consumat de forma nítida i indiscriminada.  Esperem esdeveniments, que la cosa promet.  

La modèlica democràcia espanyola s’acaba d’ofegar definitivament en les seves misèries.  Què útil és seguir tenint l’espantall d’ETA a mà per impulsar aquest autèntic retorn a les cavernes que fa anys que es va concretant inexorablement.

Mai 022011
 

"Ser català és fotut, però dóna moltes satisfaccions".  La frase és del president Pujol durant una conversa amb músics catalans.

El context de la frase és una reunió de Pujol amb Gerard Quintana i Els amics de les Arts per reflexionar sobre el paper de la música en català.  I és que la música és una eina potentíssima de difusió de la llengua i de cohesió de país.  Això tan simple, hi ha gent que fa molt de temps que ho sap i que treballa per promoure la presència del català a la música feta a casa nostra, però sempre cal que algú ho digui d’una manera tan clara com en aquest cas.

És absolutament impossible entendre la història dels darrers 40 anys, posem per cas, del nostre país, si li treiem la banda sonora.  Una banda sonora que ha anat d’Espinàs als Amics de les Arts, passant per desenes i desenes de músics de tots els estils i per centenars i centenars més que no han tingut l’oportunitat de fer-se sentir.  I és aquí on té tot el sentit del món la petició de Piqué, dels Amics de les Arts, a la Conselleria de Cultura, perquè faciliti l’accès a les sales i circuits musicals, en lloc de repartir diners de manera paternalista.  Mostrar la creació és el que vol qualsevol artista.  Això sí que dóna satisfaccions, i més quan s’és català.

Un país sense una banda sonora pròpia no és gran cosa.  No en tingueu cap dubte.

css.php