Mai 072011
 

L’afer Bildu ha posat de manifest, un cop més, però amb una claredat meridiana en aquesta occasió, totes les misèries de l’entrellat jurídic i polític espanyols i les més que evidents interferències entre tots dos, malgrat el que digui la Constitució i el seu principi bàsic de separació de poders.

Allò que el Tribunal Suprem sentencia amb tota solemnitat, el Tribunal Constitucional ho fa enrere en un equilibri de forces molt difícil d’explicar si no és des de la lògica dels partits que nomenen els seus membres.

No oblidem una qüestió important: molt difícilment, per no dir que de cap de les maneres, Brusel.les i les seves instàncies judicials haurien donat suport legal a la sentència del Suprem contra Bildu.  I aquest preu, i potser amb una anul.lació de les eleccions de propina, no el pot, ni el vol, pagar el PSOE.

La pregunta que em queda a l’aire és què diran ara tots aquells que tant des del PSOE com des del PP afirmaven que Bildu és ETA? (començant pel vicepresident Rubalcaba o pel president del Congrés, José Bono).  Suposo que, com a bons demòcrates que es consideren, acataran (s’empassaran) la sentència (els del PSOE i algú del PP) o diran que el Govern s’alia amb ETA (alguns altres del PP).  Molt previsible i molt teatral tot plegat, a no ser que algú es llaci en tromba a desacreditar el Constitucional.  A veure si al final ens donaran la raó…

La bona notícia és que l’independentisme basc pugui accedir a els urnes, però no perdéssim de vista que tot plegat és pura estratègia política per minimitzar danys per part del Govern d’Espanya.  Sort en tenim, de Brusel.les.

css.php