Mai 132011
 

L’educació és la clau de volta del benestar i del futur d’un país.   Un país amb una població mal formada, poc competitiva i poc reconeguda per tots els sectors professionals és garantia de fracàs col.lectiu.

Però per poder arribar a resultats satisfactoris pel que fa a educació, entre altres coses, cal invertir-hi, amb criteri i amb els recursos necessaris.  Ara mateix estem patint retallades molt severes que afecten tots els àmbits socials, inclosa l’educació, i els partits a l’oposició no dubten a fer sang contra el Govern per aquest motiu, sota l’argument bàsic que les retallades destrueixen l’estat del benestar (potser caldria demanar-nos si realment mai l’hem gaudit, aquest estat del benestar).

Doncs això, el Govern destrueix l’estat del benestar.  Però ara resulta que quan vol convocar places de professorat de secundària (segment crític, al meu parer, en el sistema educatiu), va el Govern de Madrid, del mateix partit que aquells que més criden contra les retallades, i redueix fins al ridícul el nombre màxim de places a convocar.  Caldria demanar sota quins criteris, perquè aquesta retallada no és igual arreu (mirem Andalusia, si més no).

Si Madrid ens prohibeix (sí, fins i tot per fer més professors hem de demanar permís) que puguem garantir unes plantilles mínimament adequades, qui està, realment, dinamitant l’estat del benestar i hipotecant el nostre futur? I això sense valorar la burla que suposa per a milers de joves, a un mes justet de les oposicions, veure com s’utiitzen les seves espectatives i el seu esforç de preparació com a arma contra Catalunya.  No es pot ser més misserable ni més mesquí.

css.php