Mai 192011
 

Les concentracions de persones, joves i no tant joves, a diferents ciutats (cada cop més ciutats) està prenent protagonisme i està provocant que els partits polítics facin una nova demostració de miopia política intentant posicionar-se al seu costat.

Que no han estès que les protestes van contra ells, contra l’estructura política actual?  Que no han entès que aquestes màquines de guanyar o perdre eleccions ja no convencen ningú?  Que no han entès que els indignats són l’evidència del fracàs d’una determinada forma de fer política:  la dels sous indecents i les prevendes de tota mena, la de jubilacions milionàries en empreses privatitzades, la de la corrupció admesa com a fet inherent al càrrec públic, la dels mítings plens a base d’autocars de jubilats o de pagament als assistents, etc, etc, etc.

Doncs no, no han entès res i es pensen que fent-se el progre guanyaran el favor d’aquells que dormen al ras.  Són joves aturats o amb feines sovint precàries, són persones de mitjana edat o jubilades, gent que ja va sortir al carrer contra el franquisme, gent que, perquè hi eren com a emigrants, van viure el maig del 68, són joves amb un futur inexistent i misserable.  Son gent, al capdavall, farta d’un sistema polític i econòmic profundament injust.

I els candidats de les properes eleccions intentant de fer-se la foto al seu costat.  Quin cinisme, quina ignorància i quina barra. Quina evidència més trista del seu allunyament definitiu de la realitat, rere el mur d’un sistema que cada cop es mostra més degradat.

No tinc ni idea d’on portaran les concentracions que vivim aquests dies, però és molt simptomàtic que la ciutadania, al marge de partits i sindicats, s’aixequi i cridi la seva indignació.

El meu suport absolut a tots els indignats que s’enfronten a aquest mur d’indecència política que patim.

css.php