Mai 112011
 

Caldria anar a buscar l’aprovació pel Parlament de Catalunya de l’Estatut i la presentació, a les poques hores, per part del PSC, d’una bateria d’esmenes al Congrès dels Diputats, per trobar una actuació més vergonyant per al nostre país.

I és que molt més enllà de les declaracions, de la història, dels noms i, fins i tot potser, de les intencions, hi ha la submissió absoluta als interessos de la nau nodrissa del socialisme espanyol.  El PSC acaba de signar la seva acta de defunció definitiva en votar, al Congrès, no ja contra els interessos econòmics de Catalunya, sinó contra les seves necessitats més bàsiques, tot defensant el no pagament dels diners que el Govern d’Espanya deu en concepte de fons de cohesió.

Ahir va ser un dia molt trist per a la política catalana,  perquè s’ha consumat la bipolarització entre aquells que estan a favor dels interessos d’Espanya i els que prioritzen els de Catalunya.  Un dia trist i clarificador alhora.  Només falta que la nostra agenda política, definitivament, s’escrigui sota aquests paràmetres i no sota una falsa i inexistent dialèctica dreta-esquerra. Espero que els partits catalans en sàpiguen prendre bona nota.

El vot del PSC al Congrès, contra Catalunya, al dictat del PSOE, és el vot de la vergonya aliena que sentim molts ciutadans d’aquest país.  Però també és el vot de l’orgull per anar més enllà d’aquesta obediència mesella, amb PSC o sense PSC.  Ells ja han triat, ara ens toca a nosaltres.

 

css.php