Mai 102011
 

Un dels significats de "mite" fa referència a les idees que es presenten com a intocables, inqüestionables o absolutes; com ara, poso per cas, la indissoluble unitat d’Espanya, defensada a dreta i esquerra gairebé com a essència de la democràcia del regne hispà.

Ara resulta, però, que les passades eleccions d’Escòcia han fet possible un govern independentista que ja ha afirmat que abans no acabi aquesta legislatura que tot just comencen, farà un referèndum, evidentment vinculant, sobre la seva independència.  La sorpresa és que el Govern de la Gran Bretanya, per boca del seu primer ministre, el conservador David Cameron, ja ha dit que no hi veu cap inconvenient, tot i que ells faran campanya en contra de la independència.  Ben raonable, tot plegat.

Ves per on, algú ens descobreix que en democràcia, en una democràcia parlamentària i amb una monarquia, no hi ha cap inconvenient perquè un dels territoris de la corona pugui decidir lliurement si vol ser un país independent.  Aixó em porta a dues preguntes òbvies:

1.  Com és que possible que a Espanya sigui impossible plantejar la convocatòria d’un referèndum d’autordeterminació?  Ni fent campanya en contra ni res.  No es pot fer, i punt.

2.  Com és possible que el Parlament de Catalunya no hagi plantejat formalment aquesta possibilitat atès que compta amb una majoria nacionalista suficient?

D’una manera o altra, l’exemple d’Escòcia farà miques molts veritats absolutes i ens obligarà a mirar cara a cara la realitat i a definir la posició real de cadascú.

Decididament, venen uns anys molt interessants en què des de la Gran Bretanya actual es faran caure definitivament molts mites sobre la possibilitat o no de decidir ser independent; i de passada, sobre el significat de la paraula "democràcia" per als espanyols, que encara han d’aprendre moltes coses sobre tot plegat.

 

css.php