Mai 202011
 

A spring of frustration in Spain era el titular de portada que obria l’edició impressa de The Washington Post d’ahir, 19 de maig.

Quina expressió més encertada:  "primavera de frustració".  Segurament la frustració és el gran argument de totes persones que s’estan concentrant aquests dies arreu.  Frustració per un sistema polític que les margina, frustració per uns polítics que viuen al marge de la realitat, frustració per un sistema econòmic que ens empobreix cada cop més, frustració per un sistema judicial molt poc fiable, frustració per unes taxes d’atur insostenibles, frustració per una feina precària, frustració per un futur sense esperança, frustració per no trobar alternatives, ni a la dreta ni a l’esquera.  Frustració, al capdavall, perquè ens trobem davant la primera generació que farà un clar pas enrere respecte a la precedent, i això és extraordinàriament greu.

De què servirà la frustració?  De moment per cridar i fer molt visible al món la indignació.  I quan la indignació es fa tan visible, no hi ha junta electoral capaç d’aturar-la. La frustració està portant a la protesta i a la rebel.lia, a la desobediència.  El pas següent?

Farien bé els polítics de prendre nota i començar a reorientar les seves polítiques cap a l’objectiu de satisfer realment les necessitats del país, dels ciutadans, i no els propis o els de les empreses que els han de garantir la jubilació. Farien bé de deixar de negar les seves responsabilitats amb la situació que ha portat a les places milers de ciutadans.

Com hem pogut llegir en una pancarta d’un d’aquests indignats,  "no som antisistema, el sistema és antinosaltres". I ara ja no tenim cap dubte que el sistema electoral, capitanejat per la seva junta electoral, aquest sistema que tant defensen els polítics, és antinosaltres.  Això és una democràcia de fireta al servei d’uns pocs. I els mitjans de tot el món ho estant mostrant amb claredat.

css.php