Mai 162011
 

Faria bé el ministre Blanco d’aplicar-se l’eslògan que el seu company de partit, José Montilla, va fer servir no fa gaire:  "fets, no paraules".

A Catalunya ja estem farts de bones paraules per part del Govern d’Espanya, paraules, només paraules, com diu aquella vella cançó italiana.  A l’hora d’omplir les paraules de contingut, però, la cosa ja no funciona.  Passar de les paraules als fets sembla missió impossible.

El darrer exemple el tenim en el Pla Extraordinari d’Infraestructures que no dedica a Catalunya ni un cèntim.  Sí, sí, no ho heu llegit malament:  ni un cèntim, malgrat totes les obres que Madrid va aturar, en el seu moment, per la crisi.

Cada dia tinc més clar que l’estratègia antinacionalista, en el cas de Catalunya, passa per l’ofec economic: finançament mediocre, fons de competitivitat, espoli fiscal, dificultats per a l’emissió de bons, exigència de més retallades i ara, aquest pla d’infraestructures que ens ignora.

Si en el cas d’Euskadi el terrorisme és l’estratègia perfecta, en el nostre ho és l’escanyament econòmic i el seu correlat lògic:  l’afirmació, si protestem, que som insolidaris i ploramiques.  Aquesta política deliberada d’agressió sistemàtica són els fets, la resta, parole, parole, parole.

css.php