Mai 092011
 

Segurament, un dels dèficits importants que patim, a Catalunya, és la manca de llocs comuns on una gran part de la societat es pugui reconèixer com a membres d’aquesta mateixa societat.

Durant massa anys, en pro de la defensa del cosmopolitisme i del culte a la diversitat hem tendit a oblidar o a menystenir, fins i tot, allò que sempre ha estat nostre i que ha contribuit a fer que siguem allò que som.  Un exemple d’això que dic pot ser Montserrat, un espai comú de l’imaginari col.lectiu de moltes generacions on han trobat cabuda des de creients fins a turistes de qualsevol, o de cap, religió, passant per intel.lectuals, escaladors, caminaires i tota persona que s’hi acostava atreta pel magnetisme inexplicable i per la bellesa geològica d’aquest espai.

Cal tornar a recuperar aquests espais d’identitat col.lectiva (sí, he dit "identitat") i tornar a prendre consciència de qui som.  Com va dir l’Abat Escarré, si no m’equivoco, la tradició és tenir peu ben ferm a terra i projectar l’altre tan lluny com puguem.

Cal potser, perdre’s una estona passejant de nou entre les escates d’aquest drac adormit que tenim al bell mig de Catalunya i gaudir-ne, com nosaltres vam fer ahir.

css.php