El ministre Blanco va camí de ser declarat, o bé enemic públic de la humanitat, o bé temerari de l’any. Només així es pot entendre que vagi a Anglaterra a vendre pisos a la costa.
La resposta no s’ha fet esperar: una autèntica allau de protestes de ciutadans britànics que han pogut patir, en tota la seva esplendor, la crisi de la construcció espanyola, la manera de treballar de tants i tants promotors de platja, la velocitat punta de la justícia made in Spain i, ara, el talante del mistre. Tot plegat un còctel explosiu.
Francament, tot sona a allò de parlar de la soga a casa del penjat o a vodebil cutre. Molt propi del personatge, en qualsevol cas. Ah! i sense oblidar que aquesta deu ser una nova mostra de la flamant nova economia del govern del qual forma part: més totxana, no fos cas que se’ls acudís alguna alternativa intel.ligent.
Decidit, Blanco ministre d’Exteriors, i que temoli el món.
