Abr 292019
 

Doncs, ara, com va dir algú el més probable és que qui ho sap?  En el fons, no ha canviat tanta cosa, un cop passades les eleccions.  El PSOE seguirà governant, amb més comoditat, potser, però amb pactes, fins i tot teòricament antinaturals, si cal -ja es veurà-;  les dretes seguiran a l’oposició amb un nou discurs d’odi, encara més intens, per la irrupció, finalment declarada sense pudor, de les forces franquistes a les cambres, i l’independentisme tornarà a jugar aquell joc d’indefinició que tant li agrada, sense gaire més ambició, i amb ben poca memòria, a veure què pot anar pillant o fins on pot arribar a influir.  I el fantasma del 155, ara sí, dependrà només d’aquells que li van donar suport en el seu moment, però que sembla que la cosa no vagi amb ells.

Primera tongada electoral superada i a tocar la segona.  Finalment, els auguris més sinistres no s’han complert, però sí que han caigut algunes màscares, com les dels populars, ara ja definitivament escorats a l’extrema dreta, en una competició salvatge amb Vox.  Per la seva banda, caldrà veure quin és el discurs de Ribera i la seva tropa, ara que fins i tot poden ser decisius per formar govern.  En qualsevol cas, poques alegries a la vista.  Segurament el resultat més lògic i poc il·lusionant per a unes eleccions en què moltíssima gent ha votat més a la contra que a favor.  Ara arribarà un govern de mal menor (o no tan menor, segons quines siguin les aliances), i per a Catalunya tot seguirà igual com fins ara.  Això sí, a l’espera d’unes eleccions abans no acabi l’any, segons sembla que tot apunti.  I d’una sentència, no ho oblidem.

Una mica trist, tot plegat.  Què voleu que us digui.  Però és el que hi ha, i pitjor hauria pogut ser, no ens enganyem.

css.php