Abr 032019
 

Per sort, hi ha vida més enllà d’aquest judici (farsa, trampa, bomba… digueu-ne com vulgueu) que fa massa dies que ens té entretinguts. Ahir mateix, va passar mig desapercebuda entre les notícies del dia, la informació que dos supervivents de la massacre d’El Tarajal, finalment, van poder declarar en seu judicial, i van deixar clar que va ser la Guàrdia Civil qui va llençar de tot contra ells, quan intentaven arribar a la costa, i qui els va rebre a cops de bastó quan s’acostaven a les seves llanxes.

Han calgut 5 anys perquè dos supervivents puguin declarar com a testimonis. Fins ara, imagino, tot han estat declaracions més o menys afins a la versió oficial del relat dels fets. De què em sona, tot plegat?

Que la justícia i les forces de seguretat espanyoles tenen un problema greu de credibilitat, per poc que gratis, és una evidència impossible de negar, si aparquem uns segons el fanatisme patriòtic o l’odi, directament. Convindria no oblidar els catorze morts al Tarajal, perquè en seran una bona mesura de la qualitat de dues institucions fonamentals en tot sistema democràtic, ara sense falses sedicions pel mig i sense que estigui en perill la sagrada unitat. I podríem ampliar el comentari a aquells que retenen vaixells d’ajuda humanitària a port, mentre els innocents moren a milers en un mar cada cop menys nostrum.

I parlant de qualitat i de credibilitat, si finalment fan cap davant dels tribunals els ferits l’1 d’octubre que han denunciat policies, què en pensa fer el Govern? Potser inventarà algun llaç d’algun color? Potser es mobilitzarà per ells? Potser farà res per sustentar la dignitat del seu poble de manera espontània, entre el silenci còmplice de molts? Tinc els meus dubtes. Es veu que la dignitat, un cop més, potser només tindrà un sentit: de baix cap a dalt. Tant de bo m’equivoqui.

css.php