Abr 192019
 

Divendres Sant. Un dels punts neuràlgics de la Setmana Santa cristiana. Dia que recorda la mort de Crist. Dia de dol, de silenci i de recolliment que comença amb un viacrucis a punta de dia i que es va omplint d’actes de tota mena, tant a l’interior de les esglésies com a l’exterior, en forma de processons silencioses.

Si fem una mica de memòria, també és el dia en què les emissores de ràdio i els canals de televisió només emetien música dita sacra o militar (mai no he entès, per cert, què tenen a veure un rèquiem amb “el novio de la muerte“, però es veu que alguna cosa tenen en comú). Dia en què, fins no fa tant, s’interrompia qualsevol feina, inclús la tan quotidiana d’escombrar. I no parlem del cinema o de qualsevol altre espectacle públic. Paràlisi d’una societat consternada per una mort. I això per no parlar de la prohibició de menjar carn, ja sigui pel record de la del crucificat, ja sigui per evitar qualsevol vessament de sang aquest dia; això sí, sempre que no es disposés, prèvia compra, de la butlla corresponent.

Avui que, campanya electoral a banda, si seguim la tradició, és dia de no fotre ni brot, per allò del recolliment i el respecte, pot ser un bon dia per recordar tot el que no fa tant era habitual i que, per poc que badem, i estem badant moltíssim, tornarem a viure d’aquí a quatre dies. Només cal fer un tomb per les cadenes de televisió -que es veu que ja no tanquen ni programen només música- per veure que l’ocupació de la graella per part de tota mena d’oficis religiosos, amb militars o sense i amb himne d’Espanya o sense, és un fet inqüestionable.

Efectivament, hi ha tradicions que no es perden. Que Déu ens agafi confessats.

css.php