Abr 212019
 

Què se n’ha fet, de la tendresa? Què se n’ha fet, ara que vivim en un món competitiu fins a la crueltat, on l’únic que sembla importar és la victòria sobre els altres o la pura satisfacció personal i immediata.

Potser aniria sent hora de retrobar el plaer de fer a canvi de res, de donar sense esperar, de valorar tot el que ens aporta i tot el que ens reconforta la mera gratuïtat. Provem de recuperar les sensacions més simples, els sentiments més purs, més primaris, fins i tot, i tal vegada tornarem a entendre que la vida, sense més, sense exigències, s’obre camí enmig de la voràgine quotidiana i ens aporta la pau i la serenor que teníem mig oblidada entre munts de càlculs i de projectes, sempre tan sòlids que ens desdibuixen la fragilitat d’allò que realment importa i té valor.

Avui és Diumenge de Resurrecció, per als cristians. Bon moment per donar prioritat a una nova vida més simple, més plena de sensacions, més bàsica i, al capdavall, més agradable. Recuperem el plaer d’abraçar perquè sí, d’estimar sense contrapartides, i deixem-nos seduir, sense miraments i sense mesura, pel suau encant de la pura tendresa, com la d’uns ulls menuts que ens miren sense acabar de veure’ns, encara.

css.php