Abr 082019
 

Ja fa uns quants anys que va començar a circular, per obra i gràcia del president d’un govern que pretenia vendre una suma de forces d’esquerra, la idea de la suposada desafecció de la població cap a la política.  Com acostuma a passar, el temps acaba donant o prenent la raó a tot allò que es diu en un moment donat i, en aquesta ocasió, demostra el greu error d’aquell diagnòstic.  No és que hi hagi, a Catalunya, una desafecció de la societat cap a la política, és que avança des de fa temps, i ara mateix a velocitat de creuer, la desafecció d’una àmplia part de la societat cap als partits polítics, que no és ben bé la mateixa cosa, després d’un moment, fa un parell d’anys, en què vam viure el miratge d’una unitat que només sap entendre i defensar la gent.

Resulta trist, però l’espectacle dels partits ara que toca anar tancant llistes, preparant campanyes i mirant de guanyar vots a qualsevol preu, per tal de no perdre protagonisme ni privilegis personals, esdevé, com a mínim, penós.  Si els partits, o els membres dels partits, que més destaquen en aquesta cursa boja per aconseguir ells sabran quins objectius, són els que tenen antics dirigents a la presó o a l’exili, tot es complica encara més, perquè evidencia que, més enllà d’utilitzar els noms i les persones com a pòster electoral, els importa ben poc el seu destí.

A l’altra banda de les urnes i de les còmodes butaques del poder, la gent anònima que fa molts mesos que va manifestant-se, cantant, defensant els símbols, mirant de dignificar les institucions, mentre qui n’hauria de prendre el lideratge de la defensa del país s’embolica en gestos inútils i en xerrameques buides per mirar de disfressar la incompetència i la irresponsabilitat, quan no les venjances fins i tot personals.  I és que no, no hi ha desafecció de la política, per més que ho defensessin en el seu moment els líders d’aquell tripartit que alguns malden per reeditar, malgrat tot el que ha passat des d’aleshores.  El que hi ha és un tip, un autèntic tip, de misèria humana empeltada al si dels partits i de les institucions que ocupen.  I malgrat tot, seguim votant, i seguim reclamant una societat millor.  En tenim tot el dret, ben mirat.

css.php