Abr 142019
 

La gran pregunta que sempre se’ns acaba plantejant: Tens el que vols? I és que l’ambició, l’instint de superació, fins i tot, és ben legítim i, de fet, ben humà. Qui no ha desitjat mai una casa més gran, un cotxe més gros, una feina més digna, un sou més generós, uns quilos de menys, un viatge més lluny, un compte corrent amb més zeros, unes vacances més llargues, una colla d’amants, una mica més de reconeixement?… i la llista podria ser interminable, i només cadascú la pot fer i desfer, al gust.

Segona pregunta. I aquesta amb una mica més d’intenció: Vols el que tens? Realment ens sentim satisfets, orgullosos i a gust amb el que tenim? Si la resposta és afirmativa totes les respostes a la primera pregunta que he plantejat passen a ser secundàries, del tot legítimes, però secundàries, perquè la nostra felicitat, la nostra satisfacció amb la vida estarà garantida, en qualsevol cas.

Tot sabem de persones que saben esprémer al màxim allò que tenen, sigui poc o sigui molt, i que saben gaudir de cada segon de la seva existència. Igualment, tots coneixem aquells per a qui tot sempre és poc i viuen enmig de l’angoixa d’una insatisfacció permanent, pel motiu que sigui.

Aquí deixo aquest parell de preguntes, avui que és diumenge i qui més qui menys va una mica alleugerit de feina: Tens el que vols? Vols el que tens? Les respostes diran molt del nostre grau de satisfacció personal, vital i existencial, fins i tot.

css.php