Abr 272019
 

Resulta esgotador, això de viure sempre a la contra, gairebé a la defensiva, oi que sí?  És molt més atractiu poder construir, inventar el futur a partir de les nostres idees i dels nostres projectes, a risc d’equivocar-nos, fins i tot, però amb l’íntim convenciment de saber que estem aportant alguna cosa, amb les nostres capacitats i a partir de les oportunitats que se’ns donen o que anem creant, dia a dia.  Però això que a escala personal pot resultar tan evident, es veu que en política no ho és tant o, si més no, no és gaire habitual, darrerament.

Ahir es va tancar la primera de les campanyes electorals que tenim a la vista, i ho va fer, a parer meu, deixant un parell de sensacions destacables.  En primer lloc, durant aquests dies no hem sentit gaires coses diferents de les que portem sentint des de fa gairebé dos anys (bàsicament, atacs a l’independentisme i a tot el que soni a català).  I en segon lloc, una colla d’arguments contra els rivals i a favor de res.  Cap proposta seriosa, cap projecte il·lusionador, cap futur, al capdavall, més enllà de la pugna partidista per no perdre, o per guanyar (o per reconquerir) uns escons cada cop més devaluats i més indignes.

I després d’aquest escenari estèril, arribarà el gran dia aquell de la festa de la democràcia i tot plegat, i els resultats, amb un nou panorama a les Corts.  I molt em temo que després tot tornarà a ser igual com fa sis mesos, o un any, perquè quan no hi ha propostes, poc se’n pot esperar.  I aquí també seguirem igual, a l’espera desesperant d’una sentència més que cantada, d’unes eleccions més que previsibles, enmig d’una inacció i d’una manca de tot més que insuportable.  Però res, no cal patir, és el que tenim, i és el que hem elegit.  Però és que és tan trist haver de votar sempre el mal menor, haver de votar sempre contra i no a favor, haver de resignar-se a una realitat sense demà i sense cap sensació que tot pot anar millor, que acabem oblidant que la realitat pot ser molt més que la que ens volen vendre, i que comprem sense que ni ens n’adonem.   I amb aquest esperit, diumenge a votar, no fos cas.  Quin tip, de tanta mediocritat inútil.

css.php