Abr 102019
 

És curiós:  tot just ara que sembla que ressusciti la ideologia més rància del franquisme, estem a punt d’entrar en una campanya electoral que pot marcar diferències respecte a totes les que hem viscut fins ara, per obra i gràcia d’una novetat que va passar mig amagada en el seu moment, i que permetrà que els partits omplin els nostres dispositius mòbils de publicitat de tota mena i, de passada, de tota mena de notícies i informacions falses i ben tendencioses.  Ja ha passat a altres països i ara arriba aquí, no fos cas.

Benvinguts, doncs, al Segle XXI.  Benvinguts a la fi del dret a la intimitat  I preparem-nos per a la que ens pot venir a sobre i que pot deixar en no res els terribles grups de xat dels pares de l’escola.

No sé jo si aquest assetjament electrònic comportarà una reducció de l’assetjament postal que patim des de sempre, ni si ens estalviarà l’hàbit de llençar, sense obrir, sobres i més sobres amb peticions de vot de gent que no ens interessa en absolut.  Digueu-me pessimista, però molt em temo que no, i que el setge serà més intens que mai.  Coses de la modernitat mal apresa, imagino.

De moment, ja tenim els primers tastets, en forma d’irrupcions esporàdiques, encara, de missatges no desitjats en algunes xarxes socials, i en la publicació de vídeos com el de la candidata a alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i la seva impostura d’adolescent tardana.  Bé, és tot el que podem esperar, em temo, d’aquests nous vents que bufen.

En qualsevol cas, dues campanyes consecutives, amb aquest nou armament propagandístic, no auguren res de bo.  La maquinària dels partits i les seves ànsies de poder, molt em temo que ens engoliran com les rodes dentades d’unes màquines gegantines que res tenen a veure amb nosaltres, però que ens necessiten i ens utilitzen.

css.php