Abr 062019
 

Digueu-me badoc, però ara m’adono que enguany hi ha una confluència estranya entre els dictats periòdics del calendari i els capricis de la política, i tindrem una Setmana Santa embolicada en una de les campanyes electorals més ràncies que es recorden. Que Déu ens agafi confessats, doncs.

Si ja costen molt de pair, qualsevol any diguem-ne normal, les imatges de la casposa barreja de militars armats i imatgeria religiosa (crucificats, mares de Déu, escenes de la passió…) al compàs rítmic d’una música que no té res de sacra i sí molt de bèl·lica, imaginem la que ens ve a sobre enguany que les dretes estan en plena cursa desenfrenada cap a la profunditat del franquisme, i que l’esquerra, la suposada esquerra de tota la vida, intenta desesperadament no perdre el compàs darrere la bandera de la confraria de la unitat de la pàtria.

Avui que no hi ha cap inconvenient a demanar facilitats per a la tinença d’armes de foc, per construir un mur a Melilla, per eliminar tot el que calgui d’aquella constitució que tant diuen defensar, per tancar mitjans públics, o polítics dissidents, o ara que pinten bastos per a les dones, per als homosexuals i per a tothom que es consideri diferent o inferior, només cal una revifalla, que de ben segur es produirà, del nacional catolicisme, per acabar-ho d’arreglar.

Potser, ja posats a jugar a les coincidències, la meteorologia s’aliarà amb el sentit comú i ens regalarà una setmana de pluges intenses que apaivaguin la sequera i, de passada, que netegin tanta crosta. Encreuem els dits.

css.php