Jun 142012
 

El govern del PP a les Balears ens deixa la materialització de la seva idea particular de bilingüisme.  Sí, sí, aquest concepte que tant reclamen a Catalunya els seus companys de partit i altres palmeros afins:  l’espanyol és imprescindible i el català no.

Així de fàcil.  La funció pública balear considera un requisit per accedir-hi el coneixement de l’espanyol i rebaixa a la categoria de mèrit el coneixement del català.  I com que el català no és necessari per treballar a l’administració, com podem condemnar un pobre funcionari a haver de llegir documents en una llengua que té cap obligació d’entendre?  o d’atendre persones que li parlin en altre idioma que el castellà, posem per cas.

Ras i curt:  el català té els dies comptats (i no en seran gaires) en el teixit administratiu de les Illes; i a partir d’aquí ja veurem on més.  Consumat, doncs, el més gran atac contra la llengua des dels temps de les prohibicions i de la repressió de la dictadura franquista.  Això sí, sempre en nom de la democràcia, de la llibertat, del bilingüísme, de la pluralitat i de no sé quantes històries més.

Fins aquí havíem arribat i ja els semblava l’hora de fer marxa enrere.  D’això de fer enrere ens avenços democràtics el PP en sap força, i prou que ens ho demostra sempre que té ocasió.  I també ens demostra com sap castigar  els dissidents.

De tot manera, davant de tanta evidència, cada cop els ha de resultar més difícil seguir mentint, tot i que poc els costa intentar colar bou per bèstia grossa, com podem constatar dia sí i dia també.

I com va dir aquell:  “és que això és es colmo”.

css.php