El govern del PP a les Balears ens deixa la materialització de la seva idea particular de bilingüisme. Sí, sí, aquest concepte que tant reclamen a Catalunya els seus companys de partit i altres palmeros afins: l’espanyol és imprescindible i el català no.
Així de fàcil. La funció pública balear considera un requisit per accedir-hi el coneixement de l’espanyol i rebaixa a la categoria de mèrit el coneixement del català. I com que el català no és necessari per treballar a l’administració, com podem condemnar un pobre funcionari a haver de llegir documents en una llengua que té cap obligació d’entendre? o d’atendre persones que li parlin en altre idioma que el castellà, posem per cas.
Ras i curt: el català té els dies comptats (i no en seran gaires) en el teixit administratiu de les Illes; i a partir d’aquí ja veurem on més. Consumat, doncs, el més gran atac contra la llengua des dels temps de les prohibicions i de la repressió de la dictadura franquista. Això sí, sempre en nom de la democràcia, de la llibertat, del bilingüísme, de la pluralitat i de no sé quantes històries més.
Fins aquí havíem arribat i ja els semblava l’hora de fer marxa enrere. D’això de fer enrere ens avenços democràtics el PP en sap força, i prou que ens ho demostra sempre que té ocasió. I també ens demostra com sap castigar els dissidents.
De tot manera, davant de tanta evidència, cada cop els ha de resultar més difícil seguir mentint, tot i que poc els costa intentar colar bou per bèstia grossa, com podem constatar dia sí i dia també.
I com va dir aquell: «és que això és es colmo».
