Jun 062012
 

Bufen vents de canvi a molts nivells, i entre ells, a la universitat.  El primer gran canvi va ser el Pla Bolonya i els graus (de més que dubtosa eficàcia i de poc més que penosa aplicació).  Ara arriba una bona puja de taxes que, com que no anirà acompanyada per cap pla mínimament acceptable de beques, per més que diguin, jurin i perjurin els responsables polítics de la cosa, deixarà fora un bon nombre d’alumnes per manca de diners per poder-se permetre uns quants anys estudiant sense necessitat de treballar.

En resum, que el retorn accelerat cap a una universitat classista és més que evident.  Una gran pena i un desastre de país que pagarem molt car durant dècades i que perpetuarà el monopoli dels nivells dirigents, en tots els àmbits, en mans d’unes quantes famílies privilegiades que n’han gaudit des de fa anys i panys.

I la cirereta del pastís de la marxa enrere que estem patint i que ens porta no tan lluny dels finals del franquisme la trobem en l’entrada, cada cop més freqüent, de la policia als recintes universitaris.  No fa gaire va ser a l’Autònoma, després la de Girona i ara, fa no res, a la Universitat de Lleida.  Per cert, vaig escoltar per una ràdio gens sospitosa de ser contrària al règim que es van mobilitzar 150 mossos per desallotjar 15 joves acampats, que protestaven per la pujada de les taxes.

No puc evitar el record dels temps en què les universitats eren el gran refugi de la intel.lectualitat i un espai blindat a les intervencions policials encara que, enllà de les seves parets, la dictadura i els seus aparells repressors ocupessin tota la vida social.

Amb aquests responsables polítics que tenim, i amb aquests rectors, anem ben servits.  De futur, millor ni en parlem, d’acord?

css.php