Jun 012012
 

“Compromís”:   “Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, un benefici acceptat, etc.”

Si fem una mica de memòria, tots podrem recordar moments de la nostra vida en què ens ha calgut comprometre’ns clarament i de debó.

Acabar uns estudis universitaris comporta la fi d’un compromís de la societat en general, en forma de títol que capacita per exercir unes determinades activitats i orla commemorativa, que ha suposat una inversió econòmica en la formació d’una persona, en una disciplina concreta.  Paral.lelament, ha de comportar, en justa contrapartida, un compromís de la persona que acaba els estudis de retornar aquesta inversió a la societat en el seu conjunt, a través d’unes activitats professionals que contribueixin a millorar la pròpia societat.

En aquest intercanvi de compromisos, els elements simbòlics són importants, i d’aquí el valor dels diplomes  i dels actes de graduació.  Però més enllà dels símbols, hi ha la intimitat del compromís personal amb un mateix de ser digne mereixedor d’aquest luxe que és una formació universitària.  I aquest és, realment, el compromís més important, perquè és el que pot ajudar a construir persones realment responsables.

Repassant els compromisos més importants que jo mateix he hagut d’assumir al llarg de la meva vida, hi ha un de fonamental, perquè va determinar tot el meu futur personal i familiar posterior.  Aleshores, l’element simbòlic també va ser important,  i ara, més d’un quart de segle després, adquireix un nou significat convertit en una mena de fetitxe o d’amulet de la sort del qual s’espera que atregui l’exit i que ajudi a discernir amb encert qualsevol dubte i qualsevol decisió que calgui prendre i que, alhora, recordi la importància dels compromisos adquirits.

Felicitats per la teva graduació, Cristina.  I endavant.

css.php