Jun 152012
 

Durant l’acte de lliurament de diplomes a la 25a. promoció de mossos d’esquadra, el president Mas va dir una frase molt contundent:  “els servidors públics no tenim dret a queixar-nos“.  No ho sé, però em sembla que potser el president s’equivoca, amb aquesta afirmació.

Crec que els servidors públics tenim una feina més o mensy estable, amb un salari més o menys estable i amb unes condicions laborals més o menys estables.  I insisteixo en això de “més o menys”, perquè totes les seguretats i garanties que històricament s’havien atribuit als servidors públics estan saltant pels aires, aquests darrers anys, a base de decisions unilaterals que no sabem on ens portaran, però que no auguren res de bo.

No és el moment de fer cap proclama de greuges ni de revindicacions, però el que sí que m’agradaria deixar clar és que els servidors públics (mossos i no mossos) tenim tot el dret a queixar-nos de la nostra situació, i a discrepar de les decisions del govern, i a opinar d’acord amb la nostra consciència.  D’això se’n diu llibertat d’expressió, llibertat de pensament i llibertat d’opinió, tres principis que considero absolutament irrenunciables.

Dit això, els servidors públics sí que tenim l’obligació de donar el millor del nostre talent i de les nostres capacitats professionals, sense mirar ni el color del govern de torn, ni la nostra afinitat o no amb ell, seguint un elemental principi d’absoluta lleialtat a la institució per a la qual treballem.  Remarco “institució”, no partit de govern.  I així ho fem la immensa major part de servidors públics, en tots els àmbits.  Negar-nos el dret a discrepar (a queixar-nos), encara que la discrepància de vegades resulti incòmoda, em sembla  excessiu, en un sistema que es vol democràtic.

 

css.php