Jun 282012
 

Vivim temps molt dolents per parlar de principis.  La crisi sembla que tot, absolutament tot, ho posa al servei del pragmatisme econòmic, o de la propaganda política.  De tota manera, de principis n’hi ha, encara que potser no són ben bé els que una societat moderna i civilitzada mereix.

En poc més d’un mes han coincidit un seguit de fets que ens parlen ben clarament de principis, no ja de prioritats, i que demostren que alguna cosa no va a l’hora a Espanya (i no gaire, a Catalunya):

– Es redueixen els pressupostos per evitar la violència masclista, alhora que s’incrementen els destinats a fer promoció dels toros.

Es facilita l’accés a les curses de braus, amb descomptes del carnet jove i es destinen diners a preparar, en determinades televisions públiques, programes que fan apologia de la tauromàquia, mentre s’incrementen les taxes universitàries.

– Es posa en marxa un caòtic copagament farmacèutic que repercutirà, i de quina manera, en la qualitat de vida, quan no en la vida, de moltes de les persones més desafavorides.

Què podem esperar d’un país que posa per davant els toros a l’educació o a la salut?  Perquè no ens equivoquem, la retirada del catàleg de medicaments subvencionats de molts dels d’ús més corrent, l’obligatorietat de pagar una part de la resta o el tristament famós euro per recepta (això de “tíquet moderador” sona a broma de mal gust) impedirà l’accés al tractament de les seves malalties a més d’un pensionista que tot just arriba com malament pot a final de mes i que encara, tot sovint, fa possible la subsistència dels seus fills i parents, compartint pensions més que esquifides.  De fet, ja ho estan advertint alguns farmacèutics.  Potser, com sempre, caldrà esperar que arribin els primers morts per veure com responen els diferents governs.

Això sí, davant d’aquest nou exercici d’incompetència política (no vull ni pensar que ens trobem davant d’una mena d’extermini planificat dels més febles), sempre hi haurà la possibilitat d’anar als toros -qui s’ho pugui pagar-.

css.php