Jun 132012
 

Recomano la lectura de l‘entrevista que La Vanguardia fa a la doctora Laura Vidal, responsable de la divisió d’oncologia ginecològica de l’Hospital Clínic de Barcelona, perquè més enllà  d’un seguit de reflexions sobre el càncer i la seva incidència en la societat, en les persones que el pateixen i en les seves famílies, aporta una informació poc coneguda però terrible:  hi ha persones que demanen tractaments de quimioteràpia que no els provoquin la caiguda del cabell per por a ser acomiadades.

Aquesta és una de les cruels realitats que ens deixarà per al futur aquesta bateria demolidora de reformes laborals amb què ens estan disparant els diferents governs:  posar la conservació de la feina per davant de la pròpia salut.

Qualsevol persona que hagi viscut en primera persona o de prop un tractament de quimioteràpia, sap quins són els seus efectes físics.  Haver d’intentar amagar-los, juntament amb els estètics, per aparentar una activitat laboral normal és terrible i inhumà.  No vull ni imaginar quanta gent, fins i tot, pot estimar-se més no seguir determinats tractaments agressius per tal de conservar una aparença de normalitat que els permeti garantir uns ingressos per a les seves famílies, a canvi de la pròpia vida, duri el que duri, abans de ser-ne una càrrega.

Fa vergonya llegir aquesta entrevista i recordar la foto recent del príncep holligan i del president espanyol que, “solucionat el problema de la banca”, se’n va al futbol, amb absoluta desvergonya.  El cas del president no és cap sorpresa, perquè ja sabem de quin peu calça,  i el del príncep potser tampoc, quan el seu pare és capaç de felicitar Rajoy pel rescat que ens han fotut a sobre i de fer broma amb el nou governador del Banc d’Espanya, a propòsit del seu nomenanemt.

Per a quan l’exigència de responsabilitats a aquesta gent que posa els ciutadans a la vora de mort per por a perdre la feina?  Hi ha massa bona gent que no està per futbol, aquests dies, i que mereixen respecte.  Però això, a aquells, tant els fa.

css.php