Jun 232012
 

Aquesta nit és la nit de Sant Joan.  Una nit estranya, d’una banda per curta i, d’una altra, perquè acull una de les festes més curioses i complexes del nostre calendari festiu tradicional.

Fogueres, coques diverses, petards, revetlles… tot plegat farà una gran pila de costums, tradicions, creences i mites que s’amuntegaran esbojarradament en una nit que, segons les moltes tradiciones que s’hi donen cita, tant ha de servir per purificar (el foc sempre ha servit per a aquests menesters), com per anar a recollir herves remeieres, per trobar l’amor o per esquivar éssers fantàstics de tota mena que, ben allunyats de les festes de Nadal, campen lliures més o menys propers al diable.

I és que és una barreja de tot plegat el que ens fa ser com som, capaços d’aglutinar l’esperança i el desig d’una vida a punt d’esclatar amb les pors ancestrals a les forces del maligne, i amanir-ho tot amb música, sorolls i dolços.  Potser és que el desig, la necessitat fins i tot, de trobar un espai a la festa, a la il.lusió, emmig d’una realitat darrerament no prou amable, sempre s’acaba obrint pas.

Com que les tradicions sempre tenen alguna part de raó, crec que és bon moment per aprofitar la capacitat purificadora de les fogueres, a veure si aconseguim que les forces del mal que, maleducades com són, ni s’esperen a sortir la nit de Sant Joan, es facin una mica enrere i ens deixin tranquils una bona temporada.  Així doncs, potser estaria bé fotre al foc alguna llibreta del banc d’aquestes que tots guardem ben plena línies i més línies escrites per una màquina sense ànima o, fins i tot, alguna que altra propaganda electoral d’aquelles que de tant en tant encara treuen el nas enmig de munts de paperots mig oblidats.  Qualsevol cosa per allunyar els mals esperits moderns.

Sigui com sigui, mirem de passar una bona vetllada, si pot ser en bona companyia, i confiem, com hem fet des de fa segles, que aquesta nit especial ens sigui la porta d’una nova vida una mica millor.  Potser és hora de deixar-nos endur per la màgia que evoca aquesta bonica cançó del genial Jaume Sisa:

 

YouTube Preview Image

 

css.php