Jun 182012
 

L’expresident Zapatero, aquell gran desaparegut, va i es despenja ara amb unes declaracions en què afirma que Espanya patiria menys si hagués estalviat més.

Senyor Zapatero:  Espanya no és ningú.  Qui pateix, avui, són els ciutadans, víctimes del malbaratament de recursos i de les polítiques irresponsables dels seus governs (no d’Espanya, com afirmeu).  Sòn els seus governs els que no van voler estalviar, i tots els ciutadans, els que pateixen.  Diguem les coses pel seu nom, si us plau.  Crec que la seva frase seria més exacta si digués:  els ciutadans patirien menys si el govern hagués estalviat més i hagués demanats menys crèdits a l’exterior.

Entonar un hipotètic mea culpa amagant-se rere l’anonimat col.lectiu d’Espanya sona a gens creïble i a força covard.  Però no us cal patir gaire, que el vostre successor,  també en nom d’aquesta Espanya inconcreta i anònima, està jugant a maltractar una mica més la immensa major part de la ciutadania, només per afavorir alguns pocs.

Quan es comencen a utilitzar sistemàticament i en cada frase les paraules “Espanya” o “espanyols”  per dissimular la realitat o de la incapacitat de govern rere una màscara de patrioterisme, malament rai.  I si repasseu les declaracions de presidents i ministres dels darrers quatre o cinc anys, siguin del color que siguin, comprovareu que l’omnipresència d’aquests mots, tant si venen al cas com si no, és absoluta.  Directament proporcional al descrèdit polític de qui els utilitza, de fet.

I un darrer afegitó pensant en els nostres representants polítics:  si substituïm “Espanya” per “Catalunya”, no cal tocar ni una coma.

css.php