Jun 112012
 

Els diferents governs espanyols són un club de mentiders compulsius que, per tal de no reconéixer la pròpia incapacitat, creuen que poden enganyar constantment a tot un país, amb la finalitat única de perpetuar-se en el poder.

No fa tant d’allò de la lleu desacceleració de l’economia, quan se’ns venia a sobre la pitjor crisi que recordarem, o allò altre del sistema bancari espanyol com un dels més sòlids del món, quan ja hem vist que la seva única solidesa és la seva capacitat d’enriquir els directius que els han (ens han) portat a la ruina.

Però tot es pot superar, i ara és el govern Rajoy qui, en sis mesos, aconsegueix demostrar que es pot mentir, encara més i amb major freqüència fins a perdre qualsevol credibilitat, no ja a nivell internacional, sinó  nivell de ciutadà del carrer, que ja no creu res del que pugui dir.  Bé, què es podia esperar del president dels hilillos de plastilina?.

A les poques hores de jurar i perjurar que no hi haurà intervenció econòmica des d’Europa, arriba aquest “crèdit” per “sanejar” la banca (sí, sí, aquella banca tan sòlida de Zapatero).  Tot això amb un ministre amb cara de pocs amics, perquè suposo que mentir descaradament, si un no és idiota, no és tan fàcil, i amb un president que se’n va al futbol, a veure si la roja fa pair millor la que ens cau a sobre -això sí, després de fer, a correcuita, unes declaracions carregades de més mentides-, la cosa ja la devia imaginar especialment complicada, ridícula i vergonyosa.

A partir d’ara, ja veurem, perquè els diners d’Europa s’han de tornar i la capacitat de gestionar-los de manera intel.ligent per part d’aquesta banda és nul.la.  Això sí, preparem-nos per a una colosal bateria de mentides per justificar l’enriquiment de quatre directius bancaris, malgrat tot, i de les seves comparses polítiques, mentre la resta seguim camí avall.  Que això serveixi per reactivar l’economia dels ciutadans que patim les retallades, ja ho podem anar oblidant.

No crec que tardem gaire a sentir-nos dir que els desnonament són canvis singulars de titularitat dels habitatges, que els milers de persones que viuen sota el llindar de la pobresa són ciutadans econòmicament sostenibles o que els nens que no poden alimentar-se com caldria són infants sotmesos a un règim estricte per evitar una futura obesitat.

Sort que aquesta gent no fan de metges, perquè en els certificats de defunció escriurien alguna cosa com cesament singular de la vida.

css.php