Tot sembla indicar que les carmanyoles esdevindran l’alternativa al menjador escolar o al dinar a casa, el curs vinent. No sé, però alguna cosa no m’acaba de fer el pes amb tota aquesta qüestió. Fins ara teníem els nens que dinaven a casa (o que no dinaven) i una gran majoria que dinava al menjador del col.le. Ara haurem d’afegir els que portaran el menjar de casa i dinaran a l’escola.
L’aparició d’aquest tercer grup és el que em fa ballar el cap. I és en aquest moment que se’m presenten determinats dubtes:
D’una banda, les condicions que tindran per poder menjar, si no «paguen» el menjador escolar (taules, cadires, beguda…), perquè ara ja podem trobar estudiants de secundària tirant de carmanyola a qualsevol racó del pati. D’una altra, el nivell de discriminació que es pot produir pels serveis que oferirà o no cada centre a uns alumnes (els de la carmanyola) que no els pagaran, aquests serveis (la crida de la consellera a la col.laboració voluntària dels pares per vigilar els menjadors em sembla fora de lloc i impròpia d’un govern seriós). Finalment, em demano si no baixarà encara més la qualitat de l’alimentació de molts nens del nostre país. I si això de pagar i no pagar els serveix que s’ofereixen us sembla exagerat, penseu en la insistència del govern en una gestió professional i amb criteris economicistes (a banda dels educatius) dels centres.
Crec que l’alimentació dels més petits és una de les poques coses que cal preservar a qualsevol preu (igual com l’educació) i no penso que ens trobem davant d’un escenari que garanteixi gran cosa al respecte. Assegurar l’aliment als nens és molt més que estat del benestar, al capdavall. És dret a la vida, gairebé. De fet, alguns centres estan estudiant què fer davant de greus situacions de malnutrició que ja han pogut detectar, perquè el tema «beques menjador» comença a ser història, no?
De moment, massa interrogants, que potser es resoldran satisfactòriament de cara a l’inici de curs, tot i que jo no n’estic massa segur, perquè tot plegat fa arribar un cert tuf de segregació classista, una més, en funció de si es poden contractar uns serveis de menjador o no. I aquesta qüestió, perquè és vital, reclama certeses, no indefinicions ni globus sonda.
