Tot sembla indicar que les carmanyoles esdevindran l’alternativa al menjador escolar o al dinar a casa, el curs vinent. No sé, però alguna cosa no m’acaba de fer el pes amb tota aquesta qüestió. Fins ara teníem els nens que dinaven a casa (o que no dinaven) i una gran majoria que dinava al menjador del col.le. Ara haurem d’afegir els que portaran el menjar de casa i dinaran a l’escola.
L’aparició d’aquest tercer grup és el que em fa ballar el cap. I és en aquest moment que se’m presenten determinats dubtes:
D’una banda, les condicions que tindran per poder menjar, si no «paguen» el menjador escolar (taules, cadires, beguda…), perquè ara ja podem trobar estudiants de secundària tirant de carmanyola a qualsevol racó del pati. D’una altra, el nivell de discriminació que es pot produir pels serveis que oferirà o no cada centre a uns alumnes (els de la carmanyola) que no els pagaran, aquests serveis (la crida de la consellera a la col.laboració voluntària dels pares per vigilar els menjadors em sembla fora de lloc i impròpia d’un govern seriós). Finalment, em demano si no baixarà encara més la qualitat de l’alimentació de molts nens del nostre país. I si això de pagar i no pagar els serveix que s’ofereixen us sembla exagerat, penseu en la insistència del govern en una gestió professional i amb criteris economicistes (a banda dels educatius) dels centres.
Crec que l’alimentació dels més petits és una de les poques coses que cal preservar a qualsevol preu (igual com l’educació) i no penso que ens trobem davant d’un escenari que garanteixi gran cosa al respecte. Assegurar l’aliment als nens és molt més que estat del benestar, al capdavall. És dret a la vida, gairebé. De fet, alguns centres estan estudiant què fer davant de greus situacions de malnutrició que ja han pogut detectar, perquè el tema «beques menjador» comença a ser història, no?
De moment, massa interrogants, que potser es resoldran satisfactòriament de cara a l’inici de curs, tot i que jo no n’estic massa segur, perquè tot plegat fa arribar un cert tuf de segregació classista, una més, en funció de si es poden contractar uns serveis de menjador o no. I aquesta qüestió, perquè és vital, reclama certeses, no indefinicions ni globus sonda.
Tot plegat, no serà res més que una altra complicació per les escoles a l’hora d’organitzar-se. Com que no tenim altres problemes. No vindrà d’un més que crec que és del tot innecessari, ja que en alguns centres on ho han considerat oportú per alguns motius els alumnes ja porten carmanyoles, però ara estarem tots obligats ha plantejar la qüestió i parlar-ho amb les famílies.