Mar 312012
 

Avui, a les dues de la tarda, hi ha convocada una gran manifestació a Tolosa de Llenguadoc, en defensa de la llengua occitana.  De vegades l’atzar presenta situacions curioses, com el fet que aquesta concentració, programada des de fa mesos, hagi de coincidir, amb pocs dies de diferència, amb els actes en record dels assassinats a l’escola jueva de la mateixa localitat.  Fa una setmana, la imatge que rebíem era la d’una França unida en el dol per les víctimes innocents, amb el seu president, Nicolas Sarkozy al capdavant.

Aquest cap de setmana ens deixarà una imatge totalment diferent, la d’una Occitània unida, demanant el seu dret a ser, a fer servir la seva llengua, en un exercici d’expressio ciutadana multitudinari, amb gent diversa, amb accents diferents i vinguda de territoris ben distants.  Perquè Occitània i l’occità existeixen, dels Pirineus als Alps, i de Burdeus a Marsella, malgrat tot.

I faríem bé de no oblidar que una part de Catalunya, també forma part d’Occitània (la Val d’Aran) i que la seva llengua també és oficial a Catalunya.  I és que, un cop més, el que passa a l’altra banda dels Pirineus no ens és aliè, perquè com explicava Verdaguer, els Pirineus no són frontera, sinó columna vertebral.

Per cert, també avui, a Perpinyà, s’enregistrarà un gran lipdub per la llengua catalana (ja en parlarem quan es pugui veure).  Un altre tros de país a l’altra banda de les muntanyes.

Des de la distància, el meu suport a la concentració de Tolosa i a tota la gent que treballa, amb una constància admirable, per recuperar l’espai que la història li atorga i li deu a la llengua occitana.

 

 

 

css.php