Mar 092012
 

Què difícil ha de ser per a un partit que es diu d’esquerres (si encara conserva una mínima decència), justificar la política econòmica dels darrers anys, a la vista de la calamitosa situació que patim -i que patirem durant molts anys pels deutes d’obres amb pagaments ajornats- i, sobretot, justificar que la seva màxima responsable, la ministra d’Economia, als pocs mesos de deixar el seu càrrec, fitxi per Endesa, quan havia proclamat que volia un parell d’anys gairebé sabàtics (per allò de les incompatibilitats) i la dedicació a alguna ONG.

No és el primer cas, ni serà l’últim.  La llista d’antics alts càrrecs (començant per expresidents) que passen a formar part de la nòmina de grans empreses, sospitosament sovint energètiques, és enorme.  El que resulta trist és comprovar, un cop més, qui mana realment i per a qui governen els governs de qualsevol color, perquè no oblidem que l’expresident Aznar també hi és, en aquesta llista de recol.locats.  I si algú té dubtes, a Catalunya també passa, això, i només cal repassar les nòmines d’alguna que altra companyia d’aigües, sense anar més lluny, per trobar-hi antics càrrecs molt ben situats.

En uns temps de retallades, de crisi econòmica i d’atur, resulten, com a mínim, indecents aquests comportaments, i molt més quan qui se n’aprofita és qui ha estat, en gran mesura, una de les màximes responsables (culpables?) de la situació actual.

Comença a ser urgent i imprescindible, si no volem fer servir la paraula “justícia” en va, regular els sous  i les possibles activitats professionals dels alts càrrecs que han deixat el seu lloc, i sobretot, la seva compatibilitat amb ingressos públics.  Si no es fa, amb quina autoritat es poden demanar sacrificis a la població?  Jo ja tinc clar que amb cap, absolutament amb cap, perquè tot plegat fa tuf de joc de les cadires, en versió “tonto qui no en tregui profit, tant si mana com si ja no“.

css.php