Mar 072012
 

Ha començat a Islàndia un judici ben singular.  Bé, de fet, és infinítament més que un simple judici.  Es jutja l’exprimer ministre per la seva actuació davant els bancs, per fer front a la crisi econòmica, quan era al capdavant del govern.

No és un judici per corrupció, ni per tràfic d’influències, ni per cap d’aquestes qüestions a les quals, lamentablement, ja ens anem acostumant.  És un judici, bàsicament, per negligència, no per cap il.legalitat.  I aquesta és la gran novetat que aporta.  Salvant les distàncies, igual com a un metge se’l pot condemnar per negligència en l’exercici de la seva professió, ara ens trobem davant de la possibilitat de condemnar penalment un governant, també per mala praxi.

Si no fos perquè el cas, i sobretot els efectes, són tan greus, podríem parlar de “negligència temerària amb resultat de crisi”, una expressió que ens pot resultar terriblement propera.  Però ni Catalunya ni Espanya no són Islàndia.  Aquí, la negligència política, o la incopetència -que també déu n’hi do-, a tot estirar es paguen amb la sortida del govern.  Una sortida, val a dir-ho, que comporta pensions públiques més que remarcables i, en no pocs casos, jubilacions de luxe en alguna gran empresa, en el Consell d’Estat (o organisme similar), o en la mai prou desqualificada cambra alta, el Senat.

Caldrà seguir de prop el judici islandès.  No tant per les seves repercusions jurídiques com, sobretot, pel model d’aplicació de la justícia i d’exigència de responsabilitats als sevidors públics que pot comportar una hipotètica sentència condemnatòria.  De tota manera, la constatació que una altra justícia, molt més justa, valgui la redundància, és possible, ja és un fet; que els polítics no són -no poden ser- “penalment irresponsables” dels seus actes de govern, també.  I això és bo.

css.php