Mar 012012
 

Sant tormen-hi!  El deute que l’estat té amb Catalunya i que està obligat a pagar per llei es pagarà quan millori l’economia.  Mentrestant, a centrifugar dèficit cap a les comunitats autònomes – Catalunya en aquest cas-.  Així de clar ho ha dit Soraya Sáenz de Santamaria.  Assumpte tancat, doncs, i espabileu a retallar que de mi no veureu ni un cèntim perquè sou els culpables del dèficit de tots (ni que sigui perquè alguns no paguen i es queden els diners, i així redueixen “el seu” dèficit).

Aquesta història segueix sent una vergonya, per molt que ja ens hem acostumat a sentir-la.  Una vergonya perquè implica, d’una banda, la vulneració de les lleis amb absoluta impunitat, d’una altra, una pèrdua de legitimitat de l’estat per demanar res a ningú – és el primer que no compleix- i, sobretot, perquè eternitza el robatori que pateix Catalunya any rere any i que ens està duent a uns nivells de degradació i de manca de competitivitat inimaginables no fa pas tant.

Com que no hi ha res de nou, entonarem la lletania de sempre, si bé ara destinada al president Mas i tot el seu govern:  Fins quan haurem d’aguantar aquesta estafa?  Quan se n’adonaran que si ni paguen el que els obliga la llei menys encara aprovaran cap sistema de finançament just?  Ja n’hi ha prou d’anar amb el lliri a la mà.  Això no té solució, ni el nostre país té cap futur mentre seguim formant part d’Espanya. Així de clar.

Però molt em temo que, també com sempre, ara vindran una sèrie de curoses i mesurades desqualificacions per part de diferents membres del nostre govern i, tot seguit, nous pactes amb aquells que ens roben.  D’això no se’n diu complicitat?  Traïció, fins i tot?  Aquesta altra cançó, lamentablement, també fa anys que la sabem.

css.php