Mar 152012
 

Ahir ens depertàvem amb una notícia sorprenent i, sense cap dubte, de dimensió històrica:  desapareix l’Enciclopèdia Britànica en suport paper.  La gran incona del saber universal (i de la decoració sumptuosa, tot sigui dit) passa a ser objecte de col.leccionista;  gairebé ja una relíquia.  Al nostre reliquiari particular, val a dir-ho, ja fa quatre anys que hi vam posar la Gran Enciclopèdia Catalana.

Ja és ben cert que els temps estan canviant, con anunciava Dylan fa unes quantes dècades i en un altre context.  De la irrupció abassegadora de la tecnologia digital no se’n salva ni la mare de totes les enciclopèdies.  Allà on arriben els dígits binaris deixa de tenir sentit el paper perquè, això segur, és més fàcil i molt més efectiu consultar una entrada a Internet que en el volum corresponent.

Però bé, sempre ens quedarà l’administració de justícia i la seva curiosa unitat de mesura:  els fulls de paper que ocupa un sumari, per recordar-nos que encara hi ha qui posa fre al ritme vertiginós de la societat i, com s’ha fet tota la vida, amuntega carpetes i lligalls per arribar a una sentència que, sovint, també es pot mesurar en nombre de fulls de paper (i de fulls de calendari arrencats).

El món és divers.  Tant, que en un mateix espai físic, o gairebé, poden coexistir dues realitats ben diferents.  Però mentre el saber universal s’adapta a les noves maneres de transmetre els coneixement humà, l’exercici de la justícia, un dels pilars bàsics de qualsevol societat que es vulgui civilitzada, va al seu ritme, amb les seves dinàmiques pròpies i difícils d’entendre que fan que, per exemple, Millet i Montull seguixin tranquils al carrer contemplant com algú finalment es decideix a embargar-los unes quantes pintures i, imagino, petant-se de riure.

Deuen ser les contradiccions de la modernitat, que no té respecte ni per les vaques més sagrades.

css.php