Mar 192012
 

Si fa uns dies el govern del PP es despenjava amb la limitació dels sous dels alts càrrecs de la banca, en un exercici gairebé de moral, ara rectifica i torna les coses al seu lloc per tal de facilitar una nova tongada de fusions bancàries (què tindrà que veure el tocino amb la velocitat) en la que ben segur que acabarem perdent nosaltres (Catalunya Caixa, potser?).

És al.lucinant el cinisme i la poca vergonya d’aquest govern que és capaç d’omplir-se la boca amb suposades mesures progressistes i, al cap de poques setmanes, sense despentinar-se, deixar clar que tot era una mena de broma de mal gust; això sí, després d’una retallada brutal dels drets laborals, emparada per allò que als rics també els toca.  Doncs ja veiem que no, que als rics no els toca.

Per la seva banda, el govern dels millors, el de CiU, tampoc va gaire fi.  Després d’un any de retallades salvatges que fan trontollar la consistència, per exemple, del sistema de salut català (és a dir, de la salut dels catalans), ara sabem que tot plegat ha servit només per reduir mig puntet el dèficit i per aconseguir el dubtós honor de tenir un nivell d’endeutament difícilment suportable.

Si amb tantes retallades i amb aquesta política d’austeritat només podem arribar on hem arribat, o bé s’han fet fatal les coses (difícil d’imaginar en el govern dels millors), o tot plegat és, ras i curt, una estafa al servei de determinats grans interessos econòmics (no és descartable).

Aquest és el panorama, ara mateix.  A Madrid menteixen i ens fan combregar amb rodes de molí -de fet, com sempre- i a Barcelona sembla que només vagin trinxant-ho tot sense saber massa per què.

Tant els uns com els altres necessiten millorar, i molt.  La pena és que encara tenen molts mesos de govern llogats per endevant.  Però no patiu, que la culpa és nostra, que hem viscut i volem viure per sobre de les nostres possibilitats (millor no saber quines són, les nostres possibilitats, segons ells).

css.php