Mar 272012
 

“A la vora de la mar / hi ha una donzella / que en brodava un mocador / que es per la reina”.  Així comença la cançó popular “El mariner“.  I és que després de tanta i tanta metàfora marinera, de tanta i tanta Ítaca, i de tant i tant missatge amagat rere paraules i més paraules en el darrer congrés de Convergència, se m’ha encomanat la cosa del mar.  Què hi farem.

La veritat és que ja comença a cansar tanta imatge marinera, tant timó, tant rumb i tanta història perquè, al capdavall, Catalunya té una esplèndida façana marítima, però també un enorme territori interior que caldria no oblidar.  Però bé, aquesta no és, ara, la qüestió.  El problema de la imagineria marinera en mans de CDC és que serveix per dir però no del tot, per afirmar, però sense massa èmfasi o, fins i tot, per emfatitzar, però sense gaire contundència.  Un desgavell difícil de  pair.

Convergència diu que aposta perquè Catalunya sigui un estat d’Europa.  Anem bé.  Però a continuació parla d’Ítaca, i ja sabem que aquell viatge mitològic no va ser, precissament, una navegació en ferri, de port a port.  D’altra banda, caldria saber on para aquest nou port de la hisenda pròpia si fracassa la idea del pacte fiscal.  Algú pot creure que tindrem una hisenda pròpia si ni ens volen acceptar un pacte fiscal digne, ni ens pensen pagar els diners que ja reconeixen que ens deuen?  Què lluny que queda, aquesta Ítaca.

Fora d’agrair desar al calaix, si més no una temporadeta, les metàfores marineres, que ja cansen, i parlar sense embuts d’estat propi, si no volen dir-ne independència, que és el que pertocaria.  Només quan es comenci a parlar clar, i ara sembla que potser s’hauria arribat a fer un tímid anunci de projecte de proposta de primer pas (celebrem-ho, per si de cas va de debò), podrem començar a imaginar que la prudència no ens farà, també aquest cop, traïdors.

A veure si tenim sort i tot plegat acaba una mica com la cançoneta, ens sorprèn aquest “mariner bon mariner” i ens en sortim i deixem de brodar mocadors per cap altra reina, encara que avui ens manqui molt més que seda.

css.php