Mar 032012
 

Digueu-me perepunyetes, però determinats usos públics dels colors mai no són accidentals.  El darrer amistós de la selecció espanyola ha servit per presentar una nova segona equipació, de color blau.  No és el blau marí que ja va fer servir durant el darrer campionat del món, no, és un blau sospitosament similar al que utilitza el PP en tots els seus actes.

Res de nou, de fet.  No recordeu la famosa marea roja tan hàbilment orquestrada des del govern socialista?  Sí, sí, eren aquells temps del “ni independentista, ni de dretes”.  No oblidem que ells són els mestres de la omnipresència del vermell allà on governen o, fins i tot, en la seva pròpia indumentària (repasseu l’estilisme de Carmen Chacón, sense anar més lluny).  Després, això de la marea roja va ser omnipresent amb els triomfs de la selecció espanyola de futbol.  Ara ha arribat el PP i vet aquí que la primera cosa que fa, com aquell que diu, a nivell esportiu, és pintar de blau pepero la samarreta de La Roja.

Només una pregunta innocent:  qui és qui polititza l’esport?  Qui fa servir el futbol com a instrument polític?  O potser algú encara pensa que tot plegat és casual o una simple qüestió estètica?

I com que a nous temps noves idees, proposo que La Roja tingui ja un himne oficial, més enllà de la cosa abominable aquella de l'”Aupa, España, aupa.  Aupa selección...”.   Aquesta és la meva proposta.

Bon cap de setmana futbolero, encara amb la ressaca del nou èxit de  La Roja.  Uis, perdó, La Celeste (sense cap intenció d’ironia eclesiàstica).

css.php